Estava en el camp, rodejat d'enemics i jo semblava ser invisible o potser no m'havien vist. Vaig disparar, tothom s'en va donar compte i aleshores em vaig posar a gatejar per allonyar-me i dos dels soldats un amb una mena de morter van començar a disparar per la zona fins que vaig sortir. El soldat que no feia res va anar on estava i enlloc de matar-me va dir a l'altre que disparès aleatoriament a veure si em donava. Per sort va fallar i vaig anar corrents cap uns camions que hi havien. Abans el soldat que havia anat a la meva posició estava parlant amb un senyor que anava amb tratje i corbata. Aquest va aparèixer amb un caotxe negre antic i em va dir que pujes, com no podia fer gaires coses més ho vaig fer. Els altres dos soldats ens van començar a perseguir per una carretera i quan estaven acostant-se al cantó on treia jo el cap vaig veure que tenia una pistola, vaig esperar a tenirlos al mateix costat per disparar-los però a l'hora de la veritat semblava que l'arma no tenia bales, vaig igualment llençar l'arma perquè feia mal igual, pero just vaig donar-li a un poste. Els tius ens van adelantar i just al fer això van fer com una gran pendent en la qual es van estampar. Al baixar nosaltres vem anar molt més lentament i vaig poder observar el cotxe que havia quedat de forma vertical. Un cop vem arribar a la casa del tio, hi havia una mena de protector xino dels gordos aquells el qual volia matar-me o com a mínim fer-me mal. Vaig correr pels diferents locals que hi havien ja que semblava com una fira o parc d'atraccions i vaig entrar en un que semblava un teatre. Dintre però hi havia una exhibició de karate o judo i mentre corria vaig fixar-me amb una noia que hi havia a la dreta i que estava sola. Com que no creia tenir gaires possibilitats davant del xino gordo, vaig pensar que com a minim podría treure profit al somni i vaig intentar besar-la, però al mateix temps que jo m'acostava ella s'apartava i em deia que què feia. Accidentalment vaig entrar en el cercle on es feien les lluites la noia també va entrar-hi però no per error. Abans de rebre cap hostia vaig sortir corrents entre la gent que també corria no se perquè, i mentres ho feia vaig girar el cap per mirar per última vegada aquella noia i vaig veure que tenia una mà emputada. D'aquí vaig passar a la casa del que m'havia salvat la vida i el xino començava a ofegar-me, proves lo que proves, no conseguia fer-li gaire mal, la seva gran pantxa el tenia ben protegit. Quan en semblava tot perdut vaig pensar, puc dir-li que ya vale, ****, total per provar no perdo gaire. Dit i fet el xino va parar, em va doanr unes palmadetes a l'espatlla i s'en va anar. Aleshores va aparèixer el que m'havia salvat que durant tot aquell rato no s'havia o es trobava i em va invitar a un gelat de la seva nevera. Vaig obrir el congelador i estava ple, de tots els tipus, el xino va aparèixer de nou per agafar-ne un i s'en va anar. I mentres escollia va aparèixer el meu germà i la veu de la meva mare que em deia que no em passes amb la quantitat.